Tocats de l'ala

Un policia, amb molts anys d’ofici, em va dir un dia que una bona quantitat de casos es resolen per casualitat, un altre bon grapat per delacions i la resta per la feina dels investigadors policíacs. Les circumstancies en què s’ha produït la desarticulació de la Fracció Nacionalista Armada Revolucionaria (FNAR), el misteriós grup que va aparèixer a França el mes de setembre passat i que ja ha reivindicat més de deu explosions a radars de control de velocitat a les carreteres del país veí, semblen donar-li la raó.

De la FNAR, ningú no en sabia res. Només que aquest mes de març havien enviat una carta a la revista Paris Match, on anunciaven que després de la guerrilla contra els radars –“símbols d’una repressió furiosa”– passarien a “escollir objectius més perillosos per a les persones i a utilitzar aparells amb capacitats més destructives”. Exigien a l’estat quatre milions d’euros i, de passada, “l'aturada total de la immigració” o “l’expulsió de tots els sense papers”. La sots-direcció de la lluita antiterrorista (SDAT) la va autenticar ràpidament. Al Ministeri de l’Interior ja en guardaven tres d’anteriors amb el mateix to, totes farcides de faltes d’ortografia i signades amb un logotip semblant al de la Fracció de l’Exercit Roig (RAF) alemanya: un estel de cinc puntes amb un arma al mig. L’estel de la FNAR era blanca i la silueta del kalàixnikov reemplaçava l'MP5.

Els investigadors pensaven que es tractava d’un grup regional –les explosions havien tingut lloc en tres departaments diferents–, amb un discurs nacionalista o d’extrema dreta i simbologia d’esquerres, però van constatar que utilitzaven artefactes artesanals “amb temporitzador i de forta potencia”. El misteri era total fins que una trucada demanant ajut sanitari, a mitjanit del 27 de maig, ho destapà tot. “Sóc de la FNAR” va dir Frederic Rabiller, un carter de 29 anys, als metges que van arribar al seu apartament de Clichy-la-Garonne, al nord de París, i el van trobar en estat greu: les dues mans amputades després d’una explosió accidental de la bomba que manipulava. La policia ja l’ha descrit com un xicot solitari, un xic grillat i que no disposava de cap mena de xarxa d’ajut. A casa seva hi van trobar llibres de la Segona Guerra Mundial, un exemplar del Mein Kampf, DVD sobre Hitler i Stalin i tres carmanyoles plenes d’explosius “molt inestables”, fabricats amb productes de venda lliure com ara oxigen i amoníac. Més indicis el relacionen amb la destrucció dels radars. El fiscal encarregat del cas pensa que el jove carter pot ser l’únic membre de la FNAR, però els policies també han interrogat un altre carter amic de Rabiller i han detingut un tercer funcionari de Correus que vivia al mateix edifici. Els tocats de l’ala proliferen.

Xavier Vinader, a EL TEMPS