Estem malalts

No sé qui serà president ni en quines condicions ni quin és el preu polític i moral que aquest president, sigui qui sigui, haurà de pagar. No m'ho preguntin, no en tinc ni idea. Del que sí que tinc idea és de l'enorme decepció que m'han produït aquests resultats. No tant pels resultats, ni pel galdós paper que segurament li tocarà fer a l'Artur Mas si vol ser president. Estic decebut pel país, del país. Si una nació, després del desastre del tripartit, encara li torna a donar la seva confiança; si una nació, després del ridícul estrepitós que ha fet Esquerra i del mal que li ha fet al país li dóna encara 21 diputats, vol dir que aquest país no va enlloc ni respon a cap projecte clar i està sumit en la més absoluta mediocritat. Aquests resultats reflecteixen això, una gran mediocritat. Si això és el que opina Catalunya, vol dir que la nació està malalta. Els votants mai no s'equivoquen, diuen. No he cregut mai en aquesta màxima, i avui en tenim la demostració més clara. El resultat electoral d'anit pot ser que agradi més als uns que als altres, pot ser que n'hi hagi, com el Saura, que fins i tot estiguin eufòrics. Però si els prenem com un diagnòstic del país, aquest diagnòstic és dramàtic. Bé, pel que fa a mi he d'admetre que m'he equivocat en el pronòstic: estava convençut que les coses anirien d'una altra manera, d'una altra manera molt millor per a Convergència. No entenc gaire els resultats, no entenc gaire com ha pogut passar, Convergència tenia de llarg el millor candidat i ha fet de llarg la millor campanya. La qual cosa fa, com deia, que la conclusió sigui molt més greu, perquè el problema no és d'un partit o de l'altre sinó d'un país que és així com ha volgut comportar-se. Si ara hagués de fer un pronòstic, el tripartit es reeditarà. Catalunya ja ho sabia i els ha votat. No hi ha excusa, no hi ha trampa.

Salvador Sostres; AVUI.