Ser un porc

Ser un porc no és un defecte físic sinó moral. Ficar-se amb algú perquè va feta una truja no és criticar-li un defecte físic com si fos coixa o cega, perquè contra la brutícia hi ha el sabó, les estones impagables de la dutxa i el desodorant, deixant de banda opcions més sofisticades que ara no fan al cas. Nevertheless, és una ingenuïtat -i una imbecilitat- creure que respectes aquella persona no ficant-te amb el seu físic i dient-li encabat que és un tanoca. D'una banda és veritat que el cos no el triem, i de l'altra ho és també que podem cuidar-lo. Moltes noies joves són ben boniques i resplendents, però només les que es cuiden, les que es posen cremes i tomba i gira, arriben als 40 sent resplendents encara i podent-nos donar amb benaurada gràcia el gat que ja són per la llebre que foren. Però més enllà de l'estètica, la personalitat dels que tenen un acusat defecte físic s'explica sovint a través d'aquest defecte, i així els sords pensen que tothom malparla d'ells i tenen per això un sentiment afegit d'amargor, i així als calbs ens irriten les melenes i creiem que són una provocació, etcètera: i és imprescindible l'explicació d'aquest defecte per poder explicar la persona. Del físic dels altres se'n parla sempre. De l'aparador de cadascú, d'allò que mostrem als altres, d'allò que ens passem hores davant del mirall per encabat mostrar-ho. Que no valorem les persones pel seu físic? Quina mentida és aquesta? Quantes coses no li perdonem a la més bella? Qui vol anar-se'n al llit amb una lletja encara que reciti Cernuda del dret i del revés? Des de quan el físic no és important? Des de quan no ens apartem quan vol besar-nos vaca burra? Des de quan no ens fan fàstic les berrugotes? Des de quan no ens girem per seguir contemplant l'esplendor que acaba de passar? I és en canvi perfectament possible que en la majoria dels casos puguem prescindir perfectament de parlar de les seves idees, si és que en tenen.

Salvador Sostres; AVUI; 6.9.2006